El bosc que va rebutjar el llibre de regles
Com un forestal txec desafiaments enfocaments convencionals a la restauració forestal
per Gesche Schifferdecker (Institut Forestal Europeu)
Què és el que cal fer "correctament" amb un bosc després d'una pertorbació? Com defineixen els diferents grups un bosc "saludable"? Quan es considera necessària la intervenció i quan la no-intervenció podria ser la millor opció? Aquestes preguntes ens van reunir amb set periodistes internacionals i txecs per visitar un lloc forestal molt especial anomenat Velká Bíteš a la regió de Monravia, República Txeca.
Juntament amb investigadors, responsables polítics i professionals forestals, volíem explorar perspectives científiques, de gestió, ecològiques i socials per entendre millor i respondre als canvis en els boscos. En un assolellat dia de principis de tardor, el nostre guia local i gestor forestal, Jiří Nohel, ens va proporcionar una excursió perspicaç a diverses parades, on cada massa forestal explicava la seva pròpia història.
Primera parada: gestió convencional de pertorbacions
Fa vuit anys, un brot d'escarabats de l'escorça va arrasar aquesta part del paisatge txec, una zona que abans estava dominada per boscos d'avets i pins, que durant dècades havia tingut èxit econòmic. Vam començar la nostra excursió amb una visita a un lloc que no estava gestionat per Jiří, però que es tractava d'una manera més convencional: gran part de la zona va ser tallada després de les pertorbacions, seguida d'un costós esforç per replantar-la. Es van gastar més de 20,000 euros per hectàrea en reforestació aquí, ens va dir Jiří. Tanmateix, el primer que vam notar va ser la dificultat de qualificar aquesta zona de bosc. A part d'alguna fusta morta d'avet, podíem veure principalment herba. Alguns faigs plantats hi eren força sols –havien patit la sequera i la calor d'aquest any– i, com a espècie dependent de l'ombra, generalment van tenir dificultats en aquestes condicions obertes i seques. "Des d'una perspectiva ecològica, aquest simplement no és un bon lloc perquè aquestes espècies prosperin", va dir Jan Hofmeister, professor assistent i ecòleg forestal de la Universitat Txeca de Ciències de la Vida.
Aquí amb en Jiří i el grup de persones d'arreu del món, vam començar a entendre que la història no tractava realment d'una sequera seguida d'atacs d'escarabats de l'escorça. Més aviat, es tractava de com podem respondre a les pertorbacions, un cop es produeixen als nostres paisatges.
«La natura viu en cicles», va ser el missatge que vam treure de la nostra conversa a la primera parada de l'excursió. Tot i això, la silvicultura a Txèquia havia intentat trencar aquests cicles, va emfatitzar Jiří. Com a gestor forestal, veia el problema de les pertorbacions forestals de manera diferent del model forestal més convencional. I, el que és més important, havia estat disposat a actuar sobre aquesta diferència.
Segona parada: fusta morta per a la vida
A la nostra segona parada, el contrast va ser sorprenent. Aquesta terra pertany a set comunitats i a la ciutat i està gestionada per Jiří. Al voltant del 70 per cent del bosc va ser talat després de la calamitat de l'escarabat de l'escorça. Tanmateix, en aquell moment, el 2019/2020, els arbres danyats es podien vendre per tan sols 5 € cadascun. Jiří va prendre una decisió inusual: en lloc d'invertir molt en la plantació d'arbres, també anomenada "regeneració artificial", va deixar que gran part del bosc es regenerés de manera natural.
Aquesta decisió no va ser popular.
Per a diverses persones acostumades a gestionar els boscos mitjançant la plantació, la neteja i el control, simplement deixar el bosc en pau semblava negligència. En Jiří estava preocupat de la seva decisió: "He estat pregant perquè funcionés". Vuit anys més tard, no hi havia remordiment, sinó orgull d'haver aconseguit complir el seu pla.
En aquell lloc, Birch havia pres la iniciativa. A sota emergien arbres joves de fulla ampla. El bosc es tornava estructuralment més divers, i amb aquesta diversitat va arribar una major resistència a la sequera, va dir Jiří. Els arbres morts s'alçaven i jeien pel paisatge. A primera vista semblaven residus. Però Jan va explicar el seu paper: la fusta morta emmagatzema carboni, alimenta els ecosistemes i crea hàbitat. Els ocells utilitzen la densa capa de bedoll. Els animals que frondosement com els cérvols troben obstacles naturals. Això permet, per exemple, que creixin petits roures, les fulles dels quals s'haurien menjat d'altra manera.
També vam parlar d'alguns inconvenients: la fusta morta és perillosa perquè la gent hi passi, ja que pot caure en qualsevol moment. Per tant, aquest bosc no ens convidava a entrar. "Però potser els humans ho poden acceptar de tant en tant, perquè el bosc prosperi", va dir Miroslav Svoboda, professor d'Ecologia Forestal a la Facultat de Ciències Forestals i de la Fusta de la Universitat Txeca de Ciències de la Vida de Praga i defensor científic del treball de Jiří. Per ampliar aquest enfocament, els problemes de seguretat per als visitants poden ser un obstacle, però ens vam preguntar: en veure i ser educats sobre el valor de la fusta morta perquè la natura es recuperi realment, poden els humans acceptar aquesta limitació en determinats llocs?
Tercera parada: un paradís per a la biodiversitat
A la tercera parada, l'experiment de Jiří va semblar encara més radical. En una comunitat de només 50 habitants, va demanar als responsables locals que confiessin en el seu plantejament. En comptes de retirar tots els avets afectats per l'escarabat de l'escorça, els va deixar en peu.
Ara els resultats eren visibles per tot arreu.
Bedolls, salzes, roures, faigs, freixes, cirerers i avets platejats apareixien de manera natural. Jiří' va dir que s'han vist linxs i llops, i que els habitants locals han identificat un gran mussol movent-se pel paisatge. Més tard, vam saber que tots els aurons i roures d'aquesta àrea de 40 hectàrees provenien de només dos aurons i dos roures. Sembla que la natura té el seu propi sistema de distribució sorprenentment eficient.
En general, Jiří demana cavalls i tractors en lloc de maquinària intensiva sempre que sigui possible, i té previst deixar que al voltant del 20% dels arbres després de la tala es descomponguin i proporcionin refugis per a la biodiversitat. Quan va parlar de la tala, Jiří va deixar clar: la seva decisió de no intervenir també va ser econòmica. Volia estalviar costos tant per a l'estat com per a la comunitat local, costos d'extracció de fusta i replantació. Tanmateix, el seu enfocament de la gestió forestal també està dirigit a la producció de fusta, amb un enfocament integrador per promoure simultàniament la biodiversitat i la resiliència dels boscos.
Caminant pel bosc, ens vam adonar que l'enfocament de Jiří no era realment "no fer res". Havia decidit no lluitar contra els processos naturals, sinó treballar amb ells.
Quarta parada: a la natura salvatge
A la nostra última parada, cada pocs metres semblava revelar una altra sorpresa. «Aquesta societat forestal està plena de vida», va dir en Jiří, orgullós i somrient. Era obvi: pins al nivell superior, fusta morta per tot arreu, bedolls, aurons i cirerers joves, arbres de cinc metres d'alçada que no existien aquí fa uns anys, i fins i tot un niu de cigonya negra. Era el bosc més «salvatge» que molts de nosaltres havíem vist mai. «Aquest és un dels pocs boscos de la República Txeca on no es va dur a terme cap tala de recuperació», ens va dir en Miroslav. També va compartir una anècdota que havia visitat aquest bosc amb gestors que segueixen un enfocament «proper a la natura». «Aquest bosc era massa salvatge per a ells», va riure el professor.
Finalment, el nostre guia ens va deixar alguna cosa per a la reflexió: «Tot i que la fusta és un material i un recurs excel·lents, tot el que fem servir per viure és sobredimensional», va dir Jiří. Per això és defensor d'una economia circular, biobasada i de creixement zero.
Quan vam marxar del bosc, de sobte vaig tenir la sensació que la qualitat més destacable d'en Jiří no és que sàpiga exactament en què esdevindrà el bosc. És que està preparat i disposat a donar-li prou espai perquè ho descobreixi per si mateix.






