Arrels de la resiliència: perspectives de l'Integrate Network World Café de Dublín

A principis d'octubre, els representants de la Integrate Network es van reunir a Dublín, Irlanda, per a la seva reunió anual: uns dies de tardor van reunir propietaris forestals, investigadors, responsables polítics i professionals de tota Europa. Van venir amb una missió compartida: aprendre dels èxits i els reptes dels altres en les pràctiques de Gestió Forestal Integrativa (GFI).

Entre les moltes sessions i intercanvis productius, n'hi va haver una que va captar l'esperit col·laboratiu de la trobada: una reunió interactiva Cafè del Món. Aquest mètode participatiu convida a les persones a rotar entre petites taules de debat, compartint perspectives i construint sobre les idees dels altres a mesura que avancen. Converteix una reunió en un diàleg viu, on cada veu afegeix una peça al panorama general.

Vam tenir cinc taules, tres preguntes i un objectiu: reflexionar junts sobre Per què Cal IFM, Què barreres que impedeixen la seva adopció més àmplia, i com la col·laboració pot ajudar a impulsar el progrés.

Per què – Les arrels de la resiliència

Quan es va fer la primera pregunta – Per què apliquem la gestió forestal integrativa? – la resposta va arribar com una sèrie d'idees que es remuntaven a una paraula: resistència.

Els participants van parlar dels boscos que han de suportar la incertesa: tempestes, plagues, canvis climàtics i expectatives socials canviants. Per enfortir la resiliència, van coincidir, cal garantir que els boscos puguin proporcionar múltiples béns i serveis (fusta, biodiversitat, oci, aigua neta) sense perdre la seva vitalitat.

Un participant ho va resumir de manera senzilla: «Es tracta d'equilibrar la producció amb la diversitat i tots els altres serveis ecosistèmics dels quals depèn la societat». Un altre va afegir que la gestió forestal independent és «un mitjà de compromís» entre els interessos socials, la conservació de la biodiversitat i les necessitats dels propietaris forestals.

Les històries també van sorgir de la pràctica. El propietari d'un bosc havia començat a plantar roures, "només per fer alguna cosa diferent", van explicar els seus companys. Aquesta petita guspira de curiositat es va convertir en un símbol d'innovació: un bosc més divers i resilient. Va demostrar com el canvi sovint comença en silenci, amb una decisió que es propaga cap a l'exterior.

I com han assenyalat altres persones, l'IFM també és un acte educatiu: "No és només sobre el paper. Tothom pot veure com es veu a fora, al bosc".

Què – Entre la visió i la realitat

A mesura que la conversa es va centrar en la pràctica, el to es va anar afermant. Els grups van coincidir que la implementació de la gestió forestal integrada (MIF) és exigent, frenada per una formació limitada, una escassetat de contractistes qualificats i uns incentius financers insuficients. Els sistemes forestals de molts països encara estan "preparats per a grans màquines", cosa que fa que els enfocaments més propers a la natura siguin més difícils d'aplicar. Alguns van plantejar qüestions com la pressió dels cérvols, la propietat fragmentada o la necessitat d'adaptar millor la MIF als contextos regionals on les condicions i les tradicions difereixen.

«La gestió forestal integrativa és més complexa de gestionar», tal com va continuar la conversa. «Hi ha més coses que cal tenir en compte, i per això és més costosa».

Però darrere de cada repte hi ha la persistència. En boscos més petits on contractar un professional era inassequible, els propietaris van aprendre fent, guiats per l'intercanvi entre iguals i l'experiència compartida. Els participants també van debatre la importància de valorar els beneficis de la gestió forestal integrada (MIA), no només la fusta, sinó també el carboni, l'aigua, la biodiversitat i el valor social dels boscos sans.

Com – Créixer junts

La pregunta final – Com podem col·laborar millor? – va explorar el potencial de treballar colze a colze per donar suport a una adopció generalitzada de l'IFM.

Les demostracions forestals i l'aprenentatge entre iguals es van considerar poderosos catalitzadors del canvi. "Si un propietari forestal planta de manera diferent, un veí podria seguir-lo. Només cal una persona per trencar el gel", com va plasmar una reflexió.

La conversa va créixer fins a convertir-se en una reflexió sobre les xarxes: la necessitat de "campions" que inspirin els altres i de reunions que uneixin les persones no només professionalment, sinó com a comunitat. La col·laboració, van assenyalar els participants, requereix traducció, no només entre països i professions, sinó també per a la societat. "Els forestals es parlen entre ells en el mateix idioma", va observar un participant. "Però la societat també ens ha d'entendre perquè puguem mostrar millores i guanyar acceptació".

La inclusió va ser un altre tema clau: tenir en compte els costums locals, les dinàmiques de poder i la manera com les polítiques s'alineen a nivell de la UE i nacional. El debat va concloure amb una conclusió clara: invertir en col·laboració i educació avui fomenta la resiliència i la comprensió per al demà, evitant els costos més elevats de la restauració posterior.

Una conversa viva

El World Café de Dublín va acabar amb un sentiment de direcció compartida. «Per què la gestió forestal integrativa?», va reflexionar en veu alta un participant. «Perquè podem. Perquè és possible, i les nostres habilitats continuen creixent. Nosaltres...» llauna fer-ho, i és exactament per això que ho fem."

Aquest missatge va persistir a la sala molt després que acabessin els debats, com una afirmació del que uneix la Xarxa Integrate: la creença que els boscos, com les comunitats, es fan més forts a través de la diversitat, el diàleg i la cura.

I en aquest espai compartit –entre el bosc i la sala de reunions, entre la política i la pràctica– alguna cosa va continuar creixent: la comprensió, la confiança i la tranquil·la confiança que l'IFM continua sent una pràctica viva, enfortida pel diàleg, posada a prova pels reptes i duta a terme junts.