Fent footing pels boscos del nostre futur: Com Europa es dirigeix cap a la gestió forestal integrativa

Article escrit per Florian Schnabel (Universitat de Friburg)

Sovint vaig a córrer pels turons que envolten Friburg, Alemanya. Les pistes per córrer s'estenen des de la vall del Rin fins a boscos que inclouen faigs alts, aurons assolellats i avets Douglas imponents. En la meva última cursa, vaig trobar arbres d'hàbitat marcats (aquells que donen suport a la diversitat d'espècies que habiten als boscos a través dels seus microhàbitats) i, moments després, una pila d'avets Douglas acabats de tallar, una espècie d'arbre que, tot i no ser autòctona, creix bé a Europa. Aquesta barreja de conservació de la biodiversitat i producció de fusta no és només una coincidència; és una elecció de gestió deliberada. I s'està tornant cada cop més popular a tot Europa.

Aquest enfocament, conegut com a Gestió Forestal Integrativa (GFI), està guanyant força en els cercles polítics i sobre el terreny. Però malgrat la seva popularitat, moltes preguntes bàsiques romanen sense resposta: què és exactament la GFI? En què es diferencia d'altres conceptes de gestió? S'ensenya a l'educació superior a la propera generació de professionals forestals? I realment està complint les seves promeses de conservar la biodiversitat alhora que manté la producció de fusta, especialment sota el canvi global?

Aquestes són les preguntes que abordem al paquet de treball 3 del projecte Horizon de la UE. TRANSFORMAR, dirigit per Jürgen Bauhus i jo mateix a la Universitat de Friburg.

Faig d'avet de Douglas a prop de Friburg. Crèdits: Florian Schnabel

Una definició pràctica de l'IFM i els principis per a la seva aplicació 

El nostre primer gran assoliment ha estat proporcionar una definició pràctica d'IFM per al projecte:  

La gestió forestal integrativa (GFI) té com a objectiu integrar la conservació de la biodiversitat i l'adaptació al canvi global en la gestió forestal per a la provisió sostenible de múltiples serveis ecosistèmics.... (llegiu la definició completa) aquí). 

Juntament amb els companys de ETH Zurich i la Institut Federal Suís per a la Recerca Forestal, de la Neu i del Paisatge WSL, a partir de llavors vam desenvolupar un marc estructurat amb vuit principis clau i els seus atributs corresponents per definir què caracteritza la gestió integrada dels arbres (MIF). Aquests principis inclouen la retenció d'estructures d'hàbitat, la promoció d'espècies arbòries autòctones, la regeneració natural dels arbres, l'heterogeneïtat estructural, la diversitat d'espècies arbòries, la gestió de baix impacte, la connectivitat del paisatge i la gestió dels factors que dificulten el funcionament de l'ecosistema. 

Gràcies al treball dirigit per Valentina Vitali a l'ETH Zurich, ens trobem en les etapes finals de la revisió de com el concepte de la Gestió Forestal Integrada (MIF) s'alinea amb altres enfocaments de gestió forestal relacionats, com ara ProSilva, la Gestió Forestal Més A prop de la Natura, TRIAD, la Silvicultura de Cobertura Contínua i la Conservació de la Retirada Estricta. Els resultats inicials indiquen que, si bé tots els conceptes examinats mostren una certa alineació amb els principis de la MIF, difereixen en els seus atributs específics. Per exemple, la Gestió Forestal Més A prop de la Natura demostra una alineació més àmplia, mentre que TRIAD i la Silvicultura de Cobertura Contínua mostren una adherència més selectiva als objectius de la MIF. 

I què passa amb la propera generació? L'IFM a l'educació superior europea. 

A través del treball dut a terme per Andreea Spinu a la Universitat de Friburg, volem entendre com l'IFM s'incorpora actualment als currículums d'educació superior. Això ens va portar a dur a terme una enquesta a nivell europeu amb professors i professors de ciències forestals. A partir de les respostes de 30 institucions, vam descobrir que l'ensenyament al voltant de l'IFM tendeix a prioritzar principis que promouen la regeneració natural i adaptada al lloc, la tala parcial, l'heterogeneïtat estructural, així com la retenció dels arbres d'hàbitat i la fusta morta. Les respostes també van destacar la necessitat d'augmentar les competències en ecologia, resiliència, pensament sistèmic i innovació. A partir d'això, vam identificar llacunes en els currículums forestals actuals, una anàlisi que donarà suport al desenvolupament d'un nou mòdul educatiu sobre IFM en el marc del Paquet de Treball 7 de TRANSFORMIT. A través d'aquestes idees, esperem complementar i millorar l'educació que forma una nova generació de professionals forestals.

Paisatge forestal mixt de Friburg. Crèdits: Florian Schnabel

Una base per al futur

Tant si es tracta de la teoria com de l'educació superior, amb les nostres revisions actuals pretenem oferir una imatge més clara del que és l'IFM i de com es podria ensenyar en el futur. Aquesta anàlisi és necessària per proporcionar els recursos i les aportacions tan necessaris als responsables polítics, educadors i gestors forestals, amb l'objectiu de garantir simultàniament la producció de fusta, la conservació de la biodiversitat i l'adaptació al canvi global. També proporcionen una base conceptual important per a futurs esforços científics, és a dir, la nostra anàlisi a nivell europeu de l'eficàcia de l'IFM en diverses condicions ecològiques i entorns socials. Per poder estudiar un espectre complet de perspectives i contextos, hem contractat més de 30 empreses que practiquen l'IFM per a això.

Així doncs, la propera vegada que camineu, correu o simplement us relaxeu en un bosc que sembli productiu pel que fa a la fusta i divers en espècies, és possible que estigueu veient l'IFM en acció! Gràcies a TRANSFORMIT, ara estem un pas més a prop de definir i aplicar aquesta visió integradora en diversos boscos europeus, així com d'assegurar-nos que una propera generació d'entusiastes dels boscos sàpiga com dur-la endavant.


El Dr. Florian Schnabel és un científic forestal a Facultat de Medi Ambient i Recursos Naturals de la Universitat de FriburgLa seva recerca se centra en les relacions entre la biodiversitat i les funcions dels ecosistemes dels boscos, la gestió forestal sostenible davant del canvi global i els efectes dels extrems climàtics sobre els boscos. Lidera el paquet de treball 3 titulat Gestió Forestal Integrativa a Europa del projecte TRANSFORMIT.