"Aquesta és una traducció automàtica totalment automatitzada. La qualitat i la precisió de la traducció automàtica poden variar d'un text a un altre i entre diferents parells d'idiomes. Els administradors del lloc web de TRANSFORMIT no garanteixen l'exactitud de la traducció i no accepten cap responsabilitat per possibles errors. Si hi ha cap dubte, consulteu el text original en la seva versió original en anglès. Alguns continguts (com ara imatges, vídeos, fitxers, enllaços HTML) i poden no ser acís o aguts. limitacions tècniques del sistema".
Què passa si un bosc que sembla mort és en realitat el començament d'alguna cosa nova?
L'1 d'octubre de 2026, convidem els periodistes a viatjar a Txèquia per investigar com estan canviant els boscos d'Europa i qüestionar algunes de les suposicions que tenim sobre com hauria de ser un bosc saludable. A tot l'Europa Central, els boscos s'estan transformant a causa de brots d'escarabats de l'escorça, fortes tempestes de vent i sequeres prolongades. El resultat pot ser dramàtic: vastes extensions d'arbres danyats o morts que, a primera vista, semblen paisatges de destrucció.
Però la història pot ser més complicada.
Alguns boscos alterats s'estan convertint en el punt de partida de nous ecosistemes. I a mesura que el canvi climàtic altera els boscos de tot Europa, els investigadors i els gestors forestals estan reconsiderant una pregunta fonamental: hem d'intervenir o deixar que la natura segueixi el seu curs?
Lloc web de Velká Bíteš Danys de l'escarabat de l'escorça al lloc de Velká Bíteš
Entra al bosc Com a part d'un viatge d'estudi al jaciment SDA Velká Bíteš a Txèquia, els participants caminaran pels boscos afectats per brots d'escarabats de l'escorça i veuran de primera mà com els diferents enfocaments de gestió estan configurant el paisatge. Algunes zones han estat tallades, mentre que d'altres s'han deixat regenerar de manera natural. El viatge porta els periodistes a conversar directament amb investigadors, gestors forestals i parts interessades locals, oferint oportunitats per fer preguntes, qüestionar suposicions i desenvolupar possibles històries.
Els temes inclouran: • Què passa realment a un bosc després d'una pertorbació important? • Els brots d'escarabats de l'escorça són sempre un signe de degradació forestal? • Què ens poden dir sobre el futur els boscos que es regeneren naturalment? • Com està canviant el canvi climàtic la manera com es gestionen els boscos europeus? • Com poden els periodistes explicar el canvi mediambiental quan no hi ha una història senzilla ni una única solució?
Una oportunitat per informar, no només una visita d'estudi L'objectiu no és presentar una resposta definitiva sobre com s'han de gestionar els boscos. En canvi, el viatge d'estudi ofereix l'oportunitat de trobar perspectives contraposades, examinar les proves i escoltar directament les persones que s'enfronten a aquests canvis sobre el terreny. Els periodistes tindran accés a experts, possibles entrevistats, experiència periodística de primera mà i idees per a històries a la intersecció del canvi climàtic, la ciència i la societat. L'esdeveniment està organitzat per l'Institut Forestal Europeu (EFI) en col·laboració amb la Universitat Txeca de Ciències de la Vida de Praga (CZU) i socis locals, com a part del projecte TRANSFORMIT, coordinat per l'EFI. Hi ha finançament per a viatges per donar suport a la participació, fins i tot per a periodistes autònoms; només necessitem un breu correu electrònic per què esteu interessats. Poseu-vos en contacte amb gesche.schifferdecker[AT]efi.int per obtenir més informació.
Tens preguntes sobre la restauració forestal i el seu paper en l'adaptació dels boscos al canvi climàtic? Tens curiositat per saber-ne més sobre la gestió forestal integrativa?
El recentment llançat Porta d'accés al coneixement forestal és una base de coneixement dinàmica, que s'actualitza contínuament amb nous coneixements, eines i orientació pràctica sobre la restauració forestal, l'adaptació al canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat i la gestió forestal integrativa. Els usuaris poden navegar per centenars de recursos navegant per una taxonomia rica organitzada per tema, restauració, propòsit de gestió, regió geogràfica i més.
El Forest Knowledge Gateway ha estat dissenyat acuradament per a quatre grups clau d'interessats forestals: propietaris i professionals, planificadors i implementadors, actors polítics i finançadors i inversors. Creats per diversos experts, els nostres "Camins de coneixement" dirigits a les parts interessades guien els usuaris a través d'una síntesi dels coneixements, recursos i eines més rellevants per donar suport a necessitats específiques.
Una de les nostres darreres incorporacions és The Restoration Marketplace. Aquesta plataforma, vinculada al Gateway, ajuda a connectar projectes positius per a la natura amb possibles finançadors. Els propietaris de terres poden utilitzar el Marketplace per fer visibles els seus projectes proposats als finançadors, i els inversors poden descobrir projectes innovadors basats en la natura.
Finalment, si necessiteu ajuda per trobar alguna cosa, podeu utilitzar el nostre Frog Bot, un assistent amb intel·ligència artificial que us guia cap a informació, eines i recursos rellevants. Respon preguntes, proporciona enllaços ràpids i admet diversos idiomes, cosa que facilita la navegació pel Gateway i la descoberta del que busqueu.
El Forest Knowledge Gateway està dirigit per l'Institut Forestal Europeu. S'ha desenvolupat en estreta col·laboració amb una àmplia gamma d'organitzacions de recerca i pràctica, ha estat dissenyat conjuntament amb les principals parts interessades i ha rebut el suport d'actors polítics. Inicialment creat com a part del projecte SUPERB de l'Horitzó 2020 de la UE, el Gateway continuarà sent mantingut i desenvolupat per TRANSFORMIT.
Era el matí del 22 de setembre de 2025 quan l'equip de TRANSFORMIT es va reunir a l'hotel, sacsejant-se el fred matinal abans de pujar a l'autobús cap al bosc. A dins, una suau barreja d'anglès, txec, finès i xinès omplia l'aire: veus de tots els continents unides per una curiositat compartida sobre el bosc. Rebuts per l'equip directiu txec i els nostres amfitrions, Petr i Miro, aviat ens vam submergir en la història de Samechov, un lloc on la silvicultura ecològica no només es parla, sinó que es viu. Inspirats per les idees desenvolupades per Jerry F. Franklin i els seus col·legues als Estats Units, l'enfocament aquí segueix els ritmes de la mateixa natura, utilitzant els règims de pertorbacions naturals com a model i tractant el bosc com a aula i com a professor. Quan vam entrar sota la coberta de la vegetació, el concepte de Gestió Forestal Integrada s'havia transformat de paraules en quelcom tangible.
Tot i que la zona està dominada naturalment per faigs, només al voltant del 29% del bosc ho reflecteix avui dia; la resta continua modelada pels monocultius d'avets de llarga durada típics de la regió. En aquest context, les fagedes semblaven perles en una tempesta d'avets.
Petr i Miro van explicar que la silvicultura ecològica a Samechov té com a objectiu restaurar la diversitat natural, utilitzant la biodiversitat no com a objectiu, sinó com a motor d'altres funcions de l'ecosistema. La regeneració natural juga un paper clau en la promoció d'aquesta varietat, juntament amb una combinació d'enfocaments de gestió en lloc de dependre només d'un. Això crea diversitat estructural i resiliència, amb el suport de principis bàsics com ara evitar les tales rases, preservar els arbres veterans i d'hàbitat i gestionar la fusta morta segons la "regla 1:10" de retenció de biomassa.
A mesura que ens endinsàvem al bosc, les discussions es van animar. Els participants van comparar criteris ecològics i econòmics, van debatre els reptes del finançament de boscos mixtos i van parlar sobre la gestió de riscos en un clima canviant.
«La variabilitat natural és la millor clau per a la resiliència», ens va recordar un dels amfitrions, una frase que va persistir durant tot el dia.
Les parades posteriors van revelar el costat pràctic d'aquesta filosofia. Vam visitar boscos on s'havien talat avets i pins antics, deixant espai perquè prosperessin espècies que necessiten molta llum com l'auró i el faig. En altres zones, petites parcel·les sense gestió van mostrar que de vegades la millor decisió de gestió és simplement deixar que la natura segueixi el seu curs, permetent que prosperin hàbitats per a fongs, líquens, escarabats, ratpenats i espècies en perill d'extinció.
La tarda ens va portar a masses més joves, on els forestals experimenten amb l'aclarida de densitat variable, una tècnica que imita les pertorbacions naturals creant condicions de llum i espais variats. Tot i que de vegades és controvertit, aquest enfocament trenca la monotonia de les masses uniformes i enforteix la resiliència a llarg termini.
El dia va acabar en una reserva natural propera: un impressionant bosc de faigs antics on la gestió s'atura i la natura pren el relleu. Envoltats d'arbres centenaris, fusta morta i una rica biodiversitat, els participants van poder veure els principis de la silvicultura ecològica en la seva forma més pura. "Estem dins de la mateixa plantilla que guia la nostra gestió", va assenyalar algú en veu baixa mentre el grup estava dret sota els alts faigs.
Una altra fita
Quatre representants d'Àrees de Demostració de Satèl·lits (SDA) de Noruega, Itàlia i Alemanya van participar a la reunió, ampliant encara més la xarxa de Living Lab. En total, 31 SDA s'han compromès a aportar les seves experiències i llocs al projecte, un pas crucial per aportar encara més perspectives i exemples pràctics a la nostra col·laboració.
El segon dia es va dedicar a debats en profunditat en grups de treball paral·lels:
Un grup va explorar marcs polítics, comparant com Europa i la Xina defineixen i apliquen la IFM, i identificant indicadors que es podrien compartir en diversos contextos.
Un altre centrat en eines de suport a la decisió – què cal per proporcionar eines als investigadors, professionals i responsables de la presa de decisions, i el potencial d'una plataforma conjunta
Un tercer grup va treballar en col·laboració internacional, fent pluja d'idees per a publicacions conjuntes, formacions, viatges d'estudi i intercanvis entre Living Labs.
L' grup de comunicació va examinar maneres pràctiques de mantenir-se més connectats mitjançant seminaris web conjunts, butlletins informatius i vincles més estrets entre els llocs web dels projectes.
Aprofundint el diàleg
El tercer dia, les discussions van esdevenir pràctiques i amb visió de futur. Els participants es van dividir en grups per explorar els reptes clau als quals s'enfronta el projecte: com donar vida a l'IFM, com enfortir la comunicació interna i com involucrar més persones més enllà de la xarxa central del projecte.
Un grup va abordar una de les preguntes més importants: Com es pot implementar l'IFM en condicions econòmiques i institucionals reals? La conversa va girar al voltant de les realitats del mercat (on els preus de la fusta encara dominen) i els pressupostos limitats dels boscos públics. Els participants van coincidir que els serveis ecosistèmics com l'emmagatzematge de carboni o la biodiversitat han de ser més que ideals; també han de tenir sentit econòmic. Van destacar que la gestió forestal independent (GFI) no només té a veure amb l'equilibri, sinó també amb la resiliència: diversificant els resultats i els enfocaments, els boscos poden suportar millor la incertesa ecològica i financera. Per avançar, van veure la necessitat de serveis d'assessorament més sòlids, marcs legals de suport i una comunicació més clara dels beneficis que aporta la GFI.
Un altre grup es va centrar en comunicació interna i participació en projectes – un repte quan els socis estan repartits per continents. Les barreres lingüístiques, les diferents expectatives i fins i tot qüestions pràctiques com els requisits de visat per als col·legues xinesos sovint hi posen obstacles. El grup va suggerir crear una guia d'esdeveniments compartida, distingint entre reunions en línia per a la recerca i esdeveniments presencials per a professionals, i actualitzar les llistes de contactes per fer més visibles els rols i les responsabilitats. El missatge era clar: la comunicació funciona millor quan és coordinada, oberta i fàcil de navegar.
El tercer grup va mirar cap a fora i va fer la següent pregunta: de quines veus encara ens falten? Van assenyalar les escoles, les ONG, els mitjans de comunicació i els responsables polítics com a grups clau que podrien ajudar a difondre la comprensió de l'IFM i els seus beneficis. Les idees van des de convidar periodistes als Living Labs fins a produir materials senzills i traduïts, o portar els responsables polítics directament al bosc. El grup va estar d'acord que la participació hauria de ser proactiva. En lloc d'esperar que les parts interessades vinguin a nosaltres, les hauríem de convidar. Al cap i a la fi, l'experiència de primera mà és el que converteix la curiositat en compromís.
Un exemple viu de silvicultura impulsada per la natura
La reunió va concloure amb la visita a l'Àrea de Demostració Satèl·lit de Velká Bíteš, un paisatge que explica la seva pròpia història de transformació. Els boscos d'aquí són propietat de set municipis i estan gestionats per la Cooperativa Forestal de la Unió de Municipis.
L'estil de gestió forestal presentat a l'excursió és un enfocament de silvicultura ecològica o d'estil lliure que emfatitza els processos naturals i respecta els principis ecològics i la vida silvestre. Implementar la gestió forestal independent (MIF) aquí significa treballar amb la natura, centrant-se en la recuperació, la regeneració i la gestió de la fusta morta, un enfocament encara força inusual per a aquesta zona.
Les pertorbacions que afectaven la ZDS també posaven en perill econòmicament la població local, per la qual cosa calia prendre mesures. La sequera i l'esclat dels escarabats de l'escorça van eliminar gairebé tots els monocultius d'avet. Però també van crear oportunitats per a un nou estil de gestió forestal d'acord amb la recomanació dels científics forestals txecs. En lloc de replantar monocultius d'avet, els forestals van decidir deixar que la natura seguís el seu curs. Ara, hi ha successió de bedolls juntament amb altres espècies d'arbres pioneres com l'auró, el roure i el sorber, plens de baies vermelles. En lloc de tallar tots els arbres afectats, els forestals van decidir deixar-ne alguns al seu lloc per fomentar la biodiversitat, protegir el sòl i, el més important, protegir els arbres supervivents i evitar les tales rases i els costos. El bosc ara és ple de vida. Entre els arbres de fulla caduca, hi ha moltes espècies d'ocells, incloses algunes que estan en perill d'extinció, juntament amb animals salvatges i bolets. Els avets restants encara marquen les zones on abans es van plantar.
Com va explicar la forestal Jirka Nohel, que va guiar la visita, aquest enfocament ofereix ara un model de resiliència del qual altres poden aprendre. La presidenta de Pro Silva va donar comentaris positius sobre l'enfocament de gestió, i va predir que algun dia podria arribar als llibres de text.
Aquesta reunió de projecte va mostrar clarament que, si bé Europa i la Xina poden tenir contextos històrics i polítics diferents, s'enfronten a reptes similars, des del canvi climàtic fins als marcs econòmics i l'equilibri entre la protecció i l'ús dels boscos. L'excursió, les noves associacions SDA i els animats debats van demostrar el gran valor de la col·laboració internacional.
Amb 31 àrees de demostració satèl·lit a bord, una xarxa en expansió i idees noves, estem ben preparats per fer els propers passos: desenvolupar i implementar conjuntament la gestió forestal integrada.
Text: Martina Kičić, Petr Kjučukov, Katharina Freund, Silvester Boonen, Daria Kononenko
Imatges: Petr Kjučukov, Shanqing Gao, Daria Kononenko
Un nou estudi exhaustiu Integració de la natura i les persones en la gestió forestal europea: quin és l'estat de la conservació de la natura i el paper de la participació? Un estudi que abasta dotze països europeus revela un canvi significatiu en la gestió forestal: les demandes socials afavoreixen cada cop més la conservació i la formulació de polítiques participatives. La recerca va ser duta a terme pels investigadors de TRANSFORMIT Agata Konczal i Georg Winkel (ambdós de la Universitat de Wageningen) juntament amb científics de tota Europa. El treball va combinar perspectives de ciències naturals i socials i va explorar com la integració de la conservació de la natura en la gestió forestal s'està convertint en l'enfocament dominant a tot Europa.
L'estudi va descobrir que els països europeus dediquen més zones forestals a la conservació, alhora que gestionen acuradament la quantitat de fusta que es tala en comparació amb la quantitat que creix el bosc. Això demostra un enfocament reflexiu per equilibrar l'ús dels recursos forestals amb la protecció de la natura. A més, les polítiques forestals presten molta més atenció a les qüestions de conservació que abans.
Tanmateix, la relació entre la participació pública en el desenvolupament de polítiques i la integració de mesures de conservació és complexa. Tot i que la presa de decisions participativa està en augment, el seu impacte directe en els resultats de la conservació varia segons les regions.
Els autors demanen més investigació per comprendre millor aquestes dinàmiques i per donar suport a l'evolució contínua de les pràctiques de gestió forestal. Aquest estudi ofereix informació valuosa per als responsables polítics, els gestors forestals i les comunitats que busquen harmonitzar els objectius ecològics, econòmics i socials als boscos d'Europa.
Referència completa: Konczal, AA; De Koning, JHC; Larsen, JB; Felton, A.; Llorenç, A.; Ammer, CH.; Angelstam, P.; De Arano, I.Martinez; Bjärstig, T.; Blondet, M.; Calviño-Cancela, M.; De Vreese, R.; Dolriis, C.; Jaroszewicz, B.; Johansson, J.; Lexer, MJ; Nichiforel, L.; Niedziakowski, K.; Paillet, Y.; Rozylowicz, L.; Sotirov, M.; Stokes, V.; Thorsen, B. Jellesmark; Vandekerkhove, K.; Wallin, I.; Weiss, G.; Schulz, T.; Wohlgemuth, T.; Zlatanov, T.; Winkel, G. (2025): Integració de la natura i les persones en la gestió forestal europea: quin és l'estat de la conservació de la natura i el paper de la participació? Revista Forestal Internacional. https://doi.org/10.1505/146554825840319564
El bosc de Langau, situat a 1,050 metres sobre el nivell del mar al sud de la Baixa Àustria, va evolucionar al llarg de segles d'ús humà i gestió forestal variats. Un dels seus enfocaments de gestió més recents va ser el de proximitat a la natura. Com es va aplicar aquest enfocament en una regió muntanyosa coneguda per les seves condicions difícils, on la silvicultura contínua pot ser particularment difícil i on els sòls s'han degradat per segles d'ús previ del sòl? Com van ser 20 anys de gestió forestal propera a la natura al bosc de Langau?
Gestió forestal propera a la natura, Àustria
Estudi de cas de Com equilibrar la silvicultura i la conservació de la biodiversitat
L'autor d'aquest estudi de cas és Johannes Doppler.
L’edició 2024 de Jornades Open Living Lab (OLLD24), l'esdeveniment anual insígnia organitzat per la Xarxa Europea de Living Labs (ENoLL), va reunir diversos públics de laboratoris vius, administració pública, corporacions, petites i mitjanes empreses, àmbits acadèmics i molts innovadors d'arreu del món. L'esdeveniment ofereix una plataforma única per treballar en xarxa, intercanviar bones pràctiques, col·laborar en projectes d'avantguarda i reflexionar sobre les últimes tendències i com donar forma al futur.
L'OLLD24 d'enguany es va celebrar a Timisoara, Romania, del 24 al 27 de setembre de 2024, en col·laboració amb la Universitat Oest de Timisoara. Al llarg de la conferència, els assistents van participar en diverses sessions interactives i de recerca, tallers i visites al lloc. Van explorar com els Living Labs aborden els principals reptes de la societat i juguen un paper vital en la configuració de l'elaboració de polítiques i la governança dins dels ecosistemes d'innovació.
La nostra Dijana Vuletić, com una de les quatre panelistes, va presentar el projecte TRANSFORMIT i la nostra xarxa de Living Labs en una de les taules de discussió de la conferència anomenada "Un any al sòl de la missió: èxits, lliçons apreses i oportunitats futures per a la comunitat Living Lab". Dijana va presentar els nostres principals objectius del projecte, centrant-se en la importància de la xarxa de Living Labs en l'àmbit del nostre projecte. També va expressar el desig de mantenir la xarxa activa un cop acabi el projecte, posant èmfasi en les possibles sinergies entre els Laboratoris Vivent de TRANSFORMIT i els Laboratoris Vius de Salut del Sòl centrats en els boscos de Mission Soil. Combinant l'esforç, hi ha l'oportunitat de millorar l'eficàcia i el creixement d'ambdues xarxes.
comprovar aquí la publicació desenvolupada per SOILL i NATI00NS resumint les idees clau d'aquesta sessió!