Participa al concurs "Forest Challenge" i guanya un viatge per carretera!

Els boscos d'arreu d'Europa lluiten contra la sequera, els incendis i les malalties, mentre que nosaltres els demanem més que mai: fusta, aigua neta, emmagatzematge de carboni, espai per a la fauna i llocs d'esbarjo. Gestionar els boscos per a tot això no és senzill. Però a tot Europa, els silvicultors, els propietaris de terres i els investigadors estan provant respostes pràctiques.

Avui llancem el Forest Challenge, una iniciativa conjunta del projecte TRANSFORMIT i Suport a la política de l'EFIUs convidem a fer el nostre breu qüestionari per explorar cinc boscos reals, els reptes als quals s'enfronten i algunes solucions pràctiques que han trobat els seus gestors.

Existeixen bones idees sobre com gestionar els boscos per a molts propòsits alhora. Volem fer-les visibles, perquè un públic més ampli pugui entendre els reptes als quals s'enfronten els gestors forestals, per què gestionen els seus boscos de la manera que ho fan i quins inconvenients hi ha. De les gairebé 30 Àrees de Demostració Satèl·lit (ADS) de TRANSFORMIT a Europa, n'hem seleccionat cinc. Cadascuna té els seus propis obstacles, objectius i vies inspiradores cap a la Gestió Forestal Integrativa (GFI) que estan explorant.

Si hi participes, aniràs més enllà del llibre de text i exploraràs els problemes urgents de cinc boscos molt diferents d'Europa i com es gestionen. També descobriràs quines solucions proposen els gestors forestals per afrontar els reptes i quins són els inconvenients. T'animem a posar a prova les teves pròpies idees comparant el teu pensament amb el que està passant sobre el terreny!

El guanyador final obtindrà una plaça al nostre viatge per carretera del 26 al 30 d'abril de 2027. Viatjaràs a un màxim de 7 llocs forestals a Alemanya i Suïssa, veuràs els reptes i la gestió en la pràctica, i coneixeràs les persones que gestionen aquests boscos. L'allotjament, els àpats i el transport local estan totalment coberts. Les despeses de viatge d'anada i tornada del viatge per carretera també seran cofinançades o cobertes íntegrament. Només una persona pot guanyar el viatge, però una selecció de participants rebrà una petita sorpresa de part nostra!

El repte està obert a tothom qui tingui interès en els boscos. No cal tenir coneixements forestals. Per ser seleccionat com a guanyador final, cal tenir 18 anys o més i poder viatjar a Alemanya i Suïssa durant el viatge per carretera (26-30 d'abril de 2027). Si no compliu aquests criteris, encara podeu fer el qüestionari i és possible que rebeu una petita sorpresa nostra. Respon totes les preguntes abans de l'1 de desembre de 2026. Ens posarem en contacte directament amb el guanyador per correu electrònic abans del 10 de desembre de 2026.

Fes el qüestionari: https://transformforests.eu/quiz/ 

Més informació sobre el Repte del Bosc: https://transformforests.eu/forest-challenge/

El viatge d'estudi dels mitjans de comunicació a Velká Bíteš porta a quatre informes dels mitjans de comunicació txecs sobre la recuperació dels boscos després de les pertorbacions

L'1 d'octubre de 2026, com a part del segon viatge d'estudi de mitjans de comunicació de TRANSFORMIT, periodistes van viatjar a Txèquia per explorar les pràctiques de gestió forestal post-pertorbació a les nostres Àrees de Demostració Satèl·lit (SDA) de Velká Bíteš.. Ens complau anunciar que el viatge ja ha donat lloc a quatre reportatges als mitjans txecs:

Aquest taller va ser organitzat per la Institut Forestal Europeu i la Universitat Txeca de Ciències de la Vida Praga amb el soci local de Velká Bíteš SDA. Tres periodistes internacionals i cinc locals, inclòs un equip de la Televisió Nacional Txeca, s'han unit a aquest viatge. Junts van caminar pels boscos afectats per brots d'escarabats de l'escorça i van parlar directament amb investigadors i gestors forestals. Jiří Nohel, gestor dels boscos comunitaris de Velká Bíteš, va guiar el grup durant el dia, mentre que Miroslav Svoboda i Jan Hofmeister de CZU van proporcionar aportacions científiques. L'alcalde de Velká Bíteš, Ing. Markéta Lavická, també es va unir a l'excursió.

Aviat publicarem més informació sobre el viatge d'estudi i compartirem més històries a mesura que apareguin!

Nou article sobre indicadors de gestió forestal integrativa publicat a la revista Irish Practitioner's Magazine

Indicadors clau per a la gestió forestal integrativa (GIF) desenvolupats dins del projecte TRANSFORMIT

S'ha publicat un nou article sobre TRANSFORMIT a Silvicultura i energia, la revista professional d'Irlanda per als sectors forestal i energètic. Escrit per Stefanie Linser (investigadora sènior, Universitat BOKU, Viena) i Gesche Schifferdecker (gerent de comunicació, Institut Forestal Europeu), l'article explora com la gestió forestal integrativa pot ajudar els boscos a satisfer múltiples demandes, sovint concurrents.

L'article també destaca un dels resultats clau de TRANSFORMIT: un conjunt de 17 indicadors escalables, desenvolupats mitjançant un procés participatiu de baix a dalt, per ajudar a traduir els principis de la gestió forestal integrativa i multifuncional a la pràctica. Aquests indicadors ofereixen als gestors forestals una manera pràctica de controlar les condicions dels boscos, avaluar l'eficàcia de la gestió i aplicar els principis de la gestió forestal integrada (MIF) a diferents escales. Podeu consultar aquí per a les fitxes tècniques dels 17 indicadors.

📖 Llegeix l'article complet a Silvicultura i energia aquí!

Un marc, molts boscos: la gestió forestal integrativa com a llenguatge compartit per a Europa? 

de Shanqing Gao i Valentina Vitali

Els boscos d'Europa es troben en una cruïlla. El canvi climàtic està remodelant els règims de pertorbació, la biodiversitat està disminuint i les societats exigeixen més dels boscos que mai: fusta, emmagatzematge de carboni, aigua neta, recreació i hàbitat per a la fauna, tot alhora. En aquest context, els gestors forestals naveguen per un paisatge atapeït de conceptes, marcs i acrònims, cadascun dels quals ofereix una resposta diferent a la mateixa pregunta fonamental: què significa realment a la pràctica gestionar bé un bosc, és a dir, proporcionar els serveis que les societats necessiten alhora que enforteix la resiliència dels boscos i els prepara per al futur? 

Un nou article “Perspectiva: Gestió dels boscos europeus per a la conservació de la biodiversitat i l'adaptació al canvi global: Una avaluació dels conceptes de gestió actuals” publicat a Ecologia i gestió forestal per Valentina Vitali i els seus col·legues (2026), desenvolupat dins del projecte TRANSFORMIT, fa un pas enrere per donar sentit a aquesta complexitat i ofereix un camí estructurat a seguir. 

Bosc d'avets afectat per escarabats de l'escorça. Paradís Bohemi, República Txeca.

Què ha faltat? 

Els conceptes de gestió forestal s'han multiplicat durant les últimes dècades. Alguns d'aquests noms potser ja els heu sentit abans: gestió forestal propera a la natura, silvicultura de cobertura contínua, silvicultura climàticament intel·ligent, silvicultura de retenció... Però, tal com s'assenyala a l'article, molts d'aquests enfocaments s'han mantingut "en gran part a escala de massa, fins i tot per a serveis ecosistèmics que depenen inherentment dels processos a nivell de paisatge". Els elements de biodiversitat, com ara la fusta morta, els arbres d'hàbitat i les espècies rares, sovint es passaven per alt. La connectivitat del paisatge rarament formava part de la conversa. 

Avui dia, les pressions són més fortes i les expectatives més altes. Les polítiques de la UE sobre clima, biodiversitat i bioeconomia estiren els boscos en múltiples direccions alhora. La gestió intensiva pot reduir la capacitat d'adaptació simplificant les estructures de les masses forestals i escurçant la durada de les rotacions. Mentrestant, la recerca demostra consistentment que els boscos estructuralment diversos i rics en espècies estan molt millor protegits contra les pertorbacions naturals més freqüents i greus causades pel canvi climàtic. 

El que ha faltat no són més conceptes, sinó més claredat operativa. Molts marcs existents "articulen aspiracions i principis rectors clars, però manquen de directrius operatives completament desenvolupades i estandarditzades". Sense aquesta claredat, els enfocaments de gestió forestal corren el risc de seguir sent teòrics però tenir un impacte limitat en el món real dels boscos. 

Què és la Gestió Forestal Integrativa (GIF)? 

La gestió forestal sostenible (MIF) no és una idea nova. Conceptualitzada per primera vegada per Daniel Kraus i Frank Krumm el 2013 i desenvolupada des de llavors, s'ha entès durant molt de temps com un enfocament holístic que té com a objectiu integrar la conservació de la natura i l'adaptació al canvi global en la gestió forestal sostenible. Dins de TRANSFORMIT, l'hem refinat i operacionalitzat en una definició pràctica: 

“La gestió forestal integrativa té com a objectiu integrar la conservació de la biodiversitat i l'adaptació al canvi global en la gestió forestal per a la provisió sostenible de múltiples serveis ecosistèmics. Es guia per estructures, composicions i dinàmiques forestals naturals i diverses per donar suport al funcionament i la resiliència dels ecosistemes. Les seves pràctiques de gestió consideren constantment l'escala dels arbres, les masses i el paisatge i utilitzen diferents intensitats silvícoles, incloent-hi fragments forestals intencionadament no gestionats.” 

En resum, la gestió forestal independent (MIF) no és una recepta de com ha de ser un bosc. És un marc que es pot adaptar a les realitats ecològiques locals, les tradicions de gestió i els contextos de governança, mantenint alhora la biodiversitat i la resiliència al centre. 

A la pràctica, aquesta definició s'estructura al voltant de 8 principis rectors: 

 Principi Què significa a la pràctica 
1 Retenció d'arbres d'hàbitat, hàbitats especials i fusta morta Identificar, cartografiar i conservar activament arbres vells, fusta morta i hàbitats valuosos, no només allò que exigeix ​​la regulació, sinó més enllà. 
2 Promoció d'espècies arbòries autòctones adaptades al lloc Prioritzar les espècies autòctones adaptades a les condicions locals, alhora que permetre les espècies no autòctones adaptades al clima en quotes minoritàries 
3 Promoure la regeneració natural dels arbres Afavorir la regeneració natural sempre que sigui possible, controlar la pressió herbívora i protegir les espècies pioneres del paisatge 
4 Collita parcial i heterogeneïtat estructural Afavorir la collita selectiva en lloc de la tala rasa per mantenir estructures de masses complexes i desiguals 
5 Promoure la variació de les espècies arbòries i la diversitat genètica Gestió activa de barreges d'espècies diverses amb l'objectiu d'un mínim de tres espècies d'arbres per parcel·la i procedències diverses. 
6 Evitació d'operacions de gestió intensives Limitar l'ús d'agroquímics, restringir el trànsit de maquinària a les xarxes d'extracció fixes, retenir la fusta morta després de la tala de recuperació i protegir els cursos d'aigua 
7 Suport a l'heterogeneïtat i el funcionament del paisatge Planificació explícita de la connectivitat dels hàbitats, la protecció d'hàbitats rars i els vincles entre zones forestals i no forestals a escala de paisatge 
8 Gestió dels factors que dificulten el funcionament de l'ecosistema Control actiu de les espècies invasores i integració dels processos de pertorbació natural, com ara incendis, tempestes i brots de plagues, en la planificació de la gestió per tal de fomentar la resiliència. 

Com es mesuren els conceptes existents? 

Amb aquest marc establert, l'article realitza una comparació estructurada de vuit conceptes de gestió forestal europea àmpliament utilitzats: silvicultura de cobertura contínua (CCF), gestió forestal propera a la natura (CNFM), ProSilva, el concepte Stepping Stone (SSC), silvicultura de retenció (RF), TRIAD, silvicultura climàticament intel·ligent (CSF) i gestió forestal propera a la natura (CerNFM). 

Figura 1: Visió general dels conceptes relacionats amb l'IFM investigats. Cada cel·la presenta l'abreviatura del concepte i una breu descripció. (Vitali et al., 2026) 

Com es mostra al gràfic següent, els vuit conceptes mostren un cert grau d'alineació amb els principis de l'IFM; a nivell de principis generals, la majoria cobreixen com a mínim la meitat. Però quan s'avaluen en relació amb els atributs operatius més específics (el com, no només el què), la imatge canvia considerablement: els conceptes existents cobreixen menys del 40% dels atributs desitjats de l'IFM en general. 

Figura 2: Diagrames d'aranya que mostren com cada concepte de gestió s'alinea amb els principis de l'IFM. (Vitali et al., 2026) 

Val a dir que això no és una classificació. Cada concepte té punts forts que reflecteixen els seus propis orígens i context. La perspectiva més productiva és que aquests conceptes són complementaris. L'IFM, com a marc comú, fa que aquesta complementarietat sigui visible i pràctica. Tal com diu l'article, en utilitzar l'IFM com a punt de referència, l'estudi ajuda a "tancar les bretxes entre els objectius de gestió d'alt nivell i la seva implementació pràctica" mitjançant "un diàleg transparent entre la ciència, la pràctica i les polítiques". 

Per mostrar com pot ser la implementació de l'IFM al llarg del temps, l'article inclou una via de transició il·lustrativa per a monocultius d'avet noruec propensos a pertorbacions afectats per la sequera i els escarabats de l'escorça. Emfatitza que alguns beneficis (per exemple, l'ús de la fusta morta existent com a hàbitat) poden començar immediatament, mentre que d'altres (per exemple, el desenvolupament d'arbres d'hàbitat o la consecució de masses mixtes estructuralment diverses) triguen dècades, cosa que requereix una planificació per etapes a curt, mitjà i llarg termini (Figura 3). 

Figura 3: Del monocultiu d'avet al bosc resilient: la cronologia mostra com es desenvolupen les accions de Gestió Forestal Integrativa (GFI) al llarg de dècades a través d'accions a curt, mitjà i llarg termini que enforteixen la biodiversitat, la resiliència climàtica i els serveis ecosistèmics.. 

Un marc comú per a un repte compartit 

La Gestió Forestal Integrativa no gestionarà els boscos de faigs de l'Europa central ni les pinedes boreals d'Escandinàvia amb els mateixos enfocaments. Les condicions regionals, les tradicions, les estructures de propietat i els marcs de governança configuren el que és possible. Aquesta sensibilitat al context és exactament la característica clau del marc. La Gestió Forestal Integrativa és, tal com es descriu a l'article, "un concepte unificador però no prescriptiu que és capaç d'integrar diversos objectius de gestió forestal". 

El que ofereix, sobretot, és un llenguatge compartit: una manera estructurada de tenir millors converses sobre la gestió forestal entre les comunitats científiques, polítiques i professionals, i d'identificar honestament on els enfocaments existents són forts i on persisteixen les llacunes. 

Dins de TRANSFORMIT, estem construint sobre aquesta base desenvolupant indicadors per a l'IFM, provant vies d'implementació a través de 7 Living Labs i més 30 àrees de demostració de satèl·lits a tot Europai treballant a través de xarxes com la Integrar Xarxa, amb els seus més de 200 llocs de demostració a tot Europa, per connectar la ciència i la pràctica de maneres que puguin escalar.  

Els boscos d'Europa s'enfronten a pressions que no esperaran. Però amb una reflexió més clara sobre per a què els gestionem i millors eines per traduir aquesta reflexió en acció, podem gestionar-los considerablement millor. 


Llegir més: Valentina Vitali (autor principal), Frank Krumm, Andreea Spinu, Florian Schnabel, Jürgen Bauhus, Agata Konczal, Lorenz Schimetka, Sebastian Schwegmann, Georg Winkel i Andreas Rigling. (2026). Gestió dels boscos europeus per a la conservació de la biodiversitat i l'adaptació al canvi global: una avaluació dels conceptes de gestió actuals. Forest Ecology and Management, 611, 123698. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2026.123698  

Ecoparcs: Poden coexistir la protecció, la producció i la recreació?  

Ecoparcs, Suècia 

Estudi de cas de Com equilibrar la silvicultura i la conservació de la biodiversitat 

Què fa que els ecoparcs siguin especials? 


suec ecoparcs són únics pels seus grans paisatges contigus on es prioritzen els valors ecològics, sovint superant el 50% de la superfície dedicada a la conservació de la natura. També inclouen boscos més antics que la majoria dels paisatges forestals de Sveaskog: el 52% dels boscos de ecoparcs tenen més d'un segle, mentre que només el 15% dels boscos de fora ecoparcs arribar a aquesta edat.  

 

Els ecoparcs tenen com a objectiu reconnectar les persones i els boscos i augmentar les oportunitats per experimentar la natura de maneres immersives.

Els autors d'aquest estudi de cas són Peter Bergman i Lena Gustafsson.

Accedir al llibre aquí!

Auberive – Un canvi en la gestió forestal impulsat per preocupacions socials 

Auberive, França 

Estudi de cas de Com equilibrar la silvicultura i la conservació de la biodiversitat 

Aspectes ecològics i socials


El bosc d'Auberive també juga un paper ecològic important: 

  • 1235 ha estan protegides pel seu valor ecològic 
  • 410 ha formen part de la xarxa Natura 2000 
  • 130 ha són reserves especials  

La gestió orientada a la conservació d'aquests hàbitats consisteix en el manteniment d'aquestes zones obertes (pastures i aiguamolls), així com en mesures forestals respectuoses amb la biodiversitat. Aquestes mesures estan integrades en la gestió forestal desigual i inclouen la preservació d'una coberta forestal multicapa, la barreja d'espècies arbòries i la conservació dels arbres d'hàbitat, d'acord amb els objectius de producció. 

El bosc és accessible al públic amb diverses rutes a peu, en bicicleta de muntanya i a cavall. Tanmateix, la freqüència de visitants continua sent relativament baixa, ja que la densitat de població de la zona és molt baixa. Els aspectes socials continuen sent importants i sempre es tenen en compte, ja que originalment va ser la raó del canvi en la gestió forestal. 

Els autors d'aquest estudi de cas són Boutteaux Jean-Jacques, Benoit Meheux i Yoan Paillet.

Accedir al llibre aquí!

Equilibrar la silvicultura i la conservació de la biodiversitat: "És important mostrar com poden funcionar les coses" 

"Tenim la necessitat de millorar la biodiversitat a totes les escales", diu el doctor Frank Krumm, investigador de l'Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge i coeditor del llibre. Com equilibrar la silvicultura i la conservació de la biodiversitat: una visió d'Europa (2020). "Això és el que sabem de la investigació. És una de les nostres tasques. Però també hem de veure d'on provenen els nostres boscos".  

Això significa tenir en compte diferents tradicions forestals, diferents orígens socioculturals i diverses estructures de propietat, situant els esforços per a la conservació de la biodiversitat en aquests contextos. 

"Per tant, si tinc la necessitat de gestionar realment els boscos de protecció, potser la conservació de la biodiversitat està retrocedint fins a cert punt per oferir aquest servei ecosistèmic de protecció de persones i infraestructures contra els perills naturals. I és el mateix per a altres peticions o demandes sobre els boscos". 

Dr Frank Krumm
Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge

No és un tema en blanc i negre 

Aconseguir un equilibri entre la gestió forestal i la conservació de la biodiversitat no és una tasca senzilla, ni una qüestió en blanc i negre, diu el doctor Frank Krumm. Més aviat, és una negociació que ha de tenir lloc entre gestors forestals locals, propietaris forestals i comunitats que viuen en estreta relació amb un entorn específic. Per tant, equilibrar les diferents necessitats és sempre un esforç contextual. 

En mostrar 32 estudis de cas d'empreses forestals, propietaris forestals i iniciatives regionals, tots implementant enfocaments de gestió forestal que integren la conservació de la biodiversitat, el llibre Com equilibrar la silvicultura i la conservació de la biodiversitat: una visió d'Europa (2020) té com a objectiu combinar coneixements teòrics amb exemples pràctics que abasten diferents tipus de boscos i tradicions d'Europa. 

"No és en blanc i negre. Potser hi ha diferents solucions en diferents regions, en diferents parts del món, en diferents tradicions forestals. És per això que vam anar bastant amplis i per Europa, a través d'ecosistemes molt diferents, a través de sistemes socioculturals molt diferents. I crec que aquesta és una molt bona raó, per motivar els altres que realment veuen, pot funcionar. Tenim la prova en aquests casos".

Dr Frank Krumm
Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge

"És important mostrar com poden funcionar les coses" 

Cada bosc és diferent i no totes les empreses forestals poden oferir els mateixos serveis ecosistèmics. "Tenir un bosc de 3 hectàrees o un bosc de 3000 hectàrees, sens dubte fa una gran diferència", diu el Dr. Frank Krumm. Per tant, el llibre pretén oferir als gestors forestals diverses eines i opcions que puguin donar suport als seus processos de presa de decisions. 

“Llavors, la idea no era només crear una publicació de llibres de lliure accés, sinó també crear una xarxa que les persones realment puguin aprendre les unes de les altres i veure què estan fent, com s'enfronten als reptes i a les demandes molt concretes de les seves àrees." 

Dr Frank Krumm
Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge

Mitjançant un gràfic d'aranya que considera diversos béns i serveis de l'ecosistema, els editors pretenen facilitar la comprensió i la comparació de diferents exemples d'estudi de cas. 

"La idea era realment trobar un gràfic o una manera d'expressar que les diferents empreses segueixen diferents enfocaments i havien de complir diferents serveis ecosistèmics", explica el doctor Frank Krumm, coeditor del llibre, juntament amb Andreas Schuck (Institut Forestal Europeu) i Andreas Rigling (ETH Zurich). 

Els béns i serveis dels ecosistemes (adaptats de MEA 2005) proporcionats pels boscos com a base d'una visió holística de la gestió forestal. El gràfic d'aranya indica la ponderació dels béns i serveis individuals pel que fa a la seva importància, els recursos financers invertits o la força de treball aplicada en una empresa forestal (Il·lustracions de Vivanne Dubach).

Com a publicació que posa de manifest els matisos locals i contextuals de la gestió forestal integradora, el llibre també pretén contribuir a entendre que la producció de fusta i la conservació de la natura no s'han de tractar com a excloents mútuament, sinó que poden ser compatibles, quan els boscos es gestionen adequadament. 

Com pot la silvicultura ser més integradora? 

A través del seu capítol "Factors impulsors de la gestió forestal integrada a Europa", els autors Agata Konczal, Jakob Derks (Universitat de Wageningen) i Johannes HC de Koning (Universitat de Copenhaguen) volien entendre millor com i Per què La conservació de la natura s'està integrant a les pràctiques de gestió forestal de diferents unitats i empreses forestals europees.  

"Per tant, quan un propietari forestal o un gestor forestal em diu: 'Estic implementant mesures de conservació de la biodiversitat a les meves pràctiques de gestió forestal', volia comprovar què ho fa. en realitat vol dir? Què fas i Per què estàs fent això?" diu la doctora Agata Konczal, professora adjunta del grup de polítiques de conservació de boscos i natura de la Universitat de Wageningen "Només mitjançant aquesta anàlisi podem entendre per què la conservació de la biodiversitat és important per als professionals i què ajuda o dificulta la seva integració en la gestió forestal". 

Les expectatives socials i la motivació intrínseca són factors clau 

En mapejar els factors socials, econòmics, polítics, tecnològics i ecològics actuals i futurs a través de 9 estudis de cas europeus, els autors van trobar diverses diferències regionals sobre allò que facilita o dificulta l'aplicació de la gestió forestal integrada. 

No obstant això, les expectatives socials van destacar en general com a motors importants, diu Agata Konczal.  

"Així, els forestals i els propietaris forestals, pensen que això és el que la societat espera d'ells, és a dir, centrar-se més en la conservació de la biodiversitat. Així que ens va interessar adonar-nos que la pressió social pot donar suport i ajudar els forestals a pensar i implementar aquestes mesures de conservació de la biodiversitat. Però també els dificulta, els impedeix implementar la conservació de la biodiversitat perquè senten, o si més no, alguns propietaris forestals no volen el que els propietaris forestals, i alguns gestors forestals no volen que mai els denuncien. No hi ha una gestió forestal, més aviat només volen una protecció estricta. Així que aquí arribem a aquesta paradoxa de l'expectativa social. Així que era molt important per a nosaltres fer un mapa per adonar-nos de la importància dels impulsors socials en la història de la conservació de la biodiversitat. 

Dra. Agata Konczal
Universitat de Wageningen

A part dels impulsors socials, una de les conclusions clau va ser que la motivació intrínseca i l'interès dels propietaris forestals i gestors forestals per tenir boscos pròspers i sans recolza fortament la implementació de la conservació de la biodiversitat. 

"Van informar que estan fent això perquè creuen que és important", diu la doctora Agata Konzcal. 

Els incentius polítics i econòmics són importants

L'estudi també mostra que els factors polítics i econòmics són crucials. Segons l'autor, cal pensar en l'aplicació de les polítiques: "Realment necessitem bones eines, una bona configuració per a aquestes polítiques, que donin espai als propietaris forestals i gestors forestals per aplicar aquests diferents marcs polítics en el seu context local. Perquè, com sabem, la situació dels boscos europeus varia entre les regions i no podem tenir un marc rígid per a totes aquestes circumstàncies". 

"Informem que els gestors forestals, propietaris forestals, esperen més incentius, tant econòmics com no financers, per a les activitats. D'altra banda, la qüestió del mercat de la fusta i les incerteses relacionades amb la situació econòmica, això és el que sovint impedeix que els gestors forestals, els propietaris forestals experimentin amb més mesures de conservació de la biodiversitat perquè poden ser costoses i, al final, repercutir en l'economia". 

Dra. Agata Konczal
Universitat de Wageningen

a través de Projecte TRANSFORMAT i els seus Living Labs, els investigadors esperen que sigui possible una anàlisi més profunda dels incentius econòmics, estudiant els impactes locals dels marcs polítics, els mercats econòmics i les diferents cadenes de valor d'Europa. 

Això requereix una col·laboració encara més forta entre els professionals, els investigadors i els responsables de la presa de decisions, així com una observació a llarg termini que entengui quines són les diverses necessitats locals i quina és l'especificitat de cada regió o empresa forestal per a una gestió forestal eficaç i sostenible, esmenta Agata Konczal. 


El llibre Com equilibrar la silvicultura i la conservació de la biodiversitat (2020) es va produir en el marc de la Xarxa integrada europea i ha estat escrit per més de 150 investigadors i professionals de 50 institucions i 19 països. A través dels seus diversos exemples de pràctiques, explora enfocaments innovadors a escala regional i local sobre com equilibrar la conservació de la biodiversitat amb altres serveis ecosistèmics en la gestió forestal sostenible. 

Taller presencial: Augment de la biodiversitat per promoure l'adaptació i la resiliència dels boscos europeus mitjançant l'ús de silvicultura propera a la natura

DESA LA DATA – Pròxim taller d'integració de xarxes del 2–4. Juny a Zuric, Suïssa!

Tens curiositat per saber més sobre l'aplicació de la gestió forestal propera a la natura a Suïssa i més enllà? Voleu discutir conceptes silvícoles que poden ajudar els boscos a ser més diversos i resilients a les pertorbacions futures i als esdeveniments climàtics extrems? 

Aquest proper taller té com a objectiu reunir xarxes diverses, inclosa la Integrar Xarxa, NFZ.forestnet, SwissForestLab, el TriNationalFORESTLab, i diversos projectes finançats per la UE com TRANSFORMIT, DAVANTERS, Comodí, boscos rics, INFORMAi EXCELENT debatre i avaluar la gestió forestal integradora i climàticament intel·ligent per promoure boscos més resilients i rics en espècies. El taller també inclou una excursió i un exercici en un marteloscopi suís.

Més informació trobareu a la ordre del dia, i al volant!

No dubteu a registrar-vos ja aquí. 

Recursos forestals de Lapònia: un actiu econòmic i cultural sense explotar

Entrada al blog de Mikko Kurttila i Esa Huhta

Els boscos de Finlàndia són més que una font de fusta: són un vast rebost natural ple de baies silvestres, bolets i altres productes forestals que no són de fusta (PFNM). Cobrint el 75% de la superfície terrestre del país, aquests boscos ofereixen una gran quantitat de recursos que es mantenen en gran part infrautilitzats. A Lapònia, on el pi, l'avet i el bedoll dominen els paisatges boscosos, les riqueses amagades de la natura tenen una importància econòmica i cultural. A Rovaniemi, la capital de Lapònia, Es troba el Finnish Living Lab de TRANSFORMIT, i per al Dia Internacional dels Boscos 2025 vam aprofundir en el paper que tenen els productes forestals no llenyosos per a les comunitats locals, el patrimoni cultural, el turisme i el desenvolupament econòmic. 

Cada any, entre 500 i 1,000 milions de quilos de baies silvestres, principalment nabius i nabius, maduren als boscos de Finlàndia. No obstant això, només se'n recull un 10%. Les xifres són encara més baixes per als bolets: d'uns 1,000 milions de quilos estimats, menys de l'1% arriba a les cuines o als mercats. Malgrat això, l'alimentació està profundament arrelada a la cultura finlandesa. Més de la meitat dels finlandesos recullen baies, amb una taxa que augmenta fins al 78% a Lapònia. La pràctica tradicional està recolzada pel "Dret de tothom" de Finlàndia, que permet a la gent buscar menjar per a ús personal o comercial, excepte per a determinats productes com molses i parts de plantes llenyoses, que requereixen permís del propietari.

Més enllà dels aliments, aquests productes naturals tenen un valor creixent a les indústries cosmètica, farmacèutica i artesanal. Els compostos actius extrets de baies i plantes s'utilitzen cada cop més en suplements i productes sanitaris, augmentant el seu potencial econòmic.

Figura 1-2: PFNM típics dels boscos de pins de Lapònia: bolets i nabius. Fotos: Erkki Oksanen, LUKE

Ren: icona cultural i econòmica de Lapònia

Un altre pilar de la riquesa natural de Lapònia és la cria de rens, una pràctica que abasta segles i segueix sent vital per a les comunitats locals. Cobrint el 36% de la superfície terrestre de Finlàndia, la ramaderia de rens genera uns mil milions d'euros anuals en beneficis econòmics directes i indirectes. Els rens no són només un actiu econòmic sinó també un símbol cultural, especialment per al poble indígena sami. Per als visitants, el turisme dels rens és un atractiu important. Des de passejades en trineu per paisatges nevats fins a experiències pràctiques amb pastors, la demanda de trobades autèntiques està creixent. Els turistes també mostren interès per l'artesania tradicional dels rens, alimentant un ressorgiment de l'art i els mètodes de treball autòctons.

Figura 3: Els rens són abundants a Lapònia. Tenen moltes funcions: són font d'aliments forestals i tenen un impacte en la resta d'aliments forestals ja que els fan servir com a farratge. Foto: Erkki Oksanen, Luke.

La gestió forestal i el futur dels recursos naturals de Lapònia

La majoria dels boscos de Finlàndia es gestionen activament per a la producció de fusta. Tanmateix, les pràctiques forestals afecten la diversitat i la disponibilitat dels aliments forestals. La silvicultura tradicional d'envelliment uniforme, que implica tala i replantació, afavoreix els mels, els gerds i algunes espècies de bolets. Mentrestant, la silvicultura de coberta contínua (CCF), que evita la tala a ras i permet que els boscos es regenerin de manera natural, crea millors condicions per als nabius. 

A mesura que augmenta la demanda de productes naturals, equilibrar la silvicultura amb el subministrament de PFNM és cada cop més important. Amb una gestió sostenible i una major consciència, els boscos de Finlàndia podrien oferir encara més oportunitats econòmiques mantenint el seu patrimoni ecològic i cultural. Aquest és l'enfocament que el Living Lab de TRANSFORMIT a Lapònia està explorant més, i en els propers anys compartirem més coneixements sobre els impactes de les estratègies de gestió adaptades tant en l'oferta de PFNM com en les tradicions locals.

Figura 4: Diversos PFNM diferents es produeixen en diferents etapes de la rotació forestal en la gestió forestal d'edat uniforme. Per a CCF, l'ocurrència és diferent i necessita més investigació. 

Nous aliats per als boscos: participació de les parts interessades al bosc demostratiu francès TRANSFORMIT 

El bosc de Nezer, seleccionat com a lloc del laboratori francès TRANSFORMIT Living Lab, també forma part de diversos altres projectes locals de consulta i iniciatives de laboratori viu. Aquests esforços paral·lels s'alineen de manera sinèrgica amb els objectius de TRANSFORMIT, fomentant una comunitat de grups d'interès diversos i compromesos amb ganes d'intercanviar idees sobre temes com ara la gestió forestal, la biodiversitat, les expectatives socials pel que fa als serveis dels ecosistemes, el segrest de carboni i molt més. Nezer Forest es beneficia de la seva gran mida, que està molt per sobre de la mitjana regional de propietats de terres, oferint una àmplia gamma de pràctiques de gestió. A més, tant el propietari del bosc com el seu gestor es comprometen a obrir el diàleg amb la societat. 

Un dels projectes paral·lels liderats per la Centre Nacional Francès de la Propietat Forestal (CNPF), Anomenat Sylva-Cités, amb l'objectiu de fomentar la consulta territorial per potenciar la multifuncionalitat del bosc. L'enfocament va consistir en una sèrie de 3 tallers celebrats entre maig i desembre de 2024, que van reunir aproximadament una vintena de parts interessades que representen una àmplia gamma de perfils, com ara municipis, ONG mediambientals, serveis de lluita contra incendis, industrials, professionals forestals i usuaris recreatius.  

El primer taller el 21 de maig de 2024 va oferir una oportunitat per visualitzar i entendre els diferents serveis i usos del bosc de Nezer. Els participants van identificar i discutir els serveis ecosistèmics (SE) més importants de la zona segons les seves aspiracions. Les eines de consulta utilitzades van conduir a un consens per prioritzar els SE següents: producció de fusta, emmagatzematge de carboni, conservació de la biodiversitat, educació/sensibilització, mitigació de riscos naturals i caça.  

Durant el segon taller, el 25 de juny, es va convidar als participants a mapejar els serveis i usos identificats a la distribució espacial de la propietat. Aquesta espacialització primer va intentar representar l'estat actual del bosc, seguit d'ajustos per reflectir les expectatives i les prioritats de cada grup d'interessats. Els resultats de les discussions dels participants es resumeixen a la taula següent: 

Serveis d’ecosistemesRànquing de les ES més importants Distribució objectiu al bosc de Nezer (percentatge de superfície) Evolució respecte a l'estat inicial
Producció de fusta#1[80 – 100] %↘
Emmagatzematge de carboni#2[95 – 100] %=
Punts calents de la biodiversitat#3[10 – 20] %↗
Educació / Sensibilització#3[5 – 30] %↗
Mitigació de desastres naturals#5[20 – 30] %=
Caça#5[90 – 100] %↘

Aquestes discussions van destacar diversos temes fascinants. Per exemple, va sorgir un compromís entre la importància de conscienciar la ciutadania sobre els temes forestals i dotar d'equipaments educatius, d'una banda, i la necessitat de respectar el caràcter privat de la propietat i minimitzar l'impacte del trànsit de visitants, de l'altra. 

El tercer taller del 3 de desembre es va centrar a explorar el nivell de consciència de risc entre els usuaris de l'esplai, especialment els nous residents. Els professionals forestals han constatat un nombre creixent de comportaments inadequats per part dels usuaris recreatius, com posar-se en perill durant els treballs selvícoles o períodes de vigilància contra incendis, abocar residus al bosc o no avisar el propietari abans d'organitzar activitats col·lectives. Però més que optar per mesures restrictives que poguessin tensar les relacions amb els usuaris de l'esplai, el taller va oferir l'oportunitat de debatre i proposar un gran nombre d'iniciatives innovadores per conscienciar aquest públic, compartir les normes de bona conducta i fomentar el sentit de col·laboració. D'aquesta manera, els usuaris d'esbarjo poden esdevenir aliats per a la protecció de la natura i la vigilància davant les incivismes.  

Com a bosc privat periurbà, el bosc de Nezer s'enfronta a un nombre creixent de reptes, com ara abordar les necessitats dels residents locals, preservar la biodiversitat i adaptar la gestió forestal a les condicions futures. Aquest procés de consulta territorial, amb la participació d'una gran varietat de grups d'interès, ofereix una valuosa oportunitat per entendre millor les expectatives de totes les parts i desenvolupar solucions a mida. El projecte TRANSFORMIT aportarà eines per mesurar de manera més eficaç els esforços en cadascuna de les dimensions social, ecològica i econòmica de la gestió forestal. A més, fomentarà la reflexió i facilitarà l'intercanvi de bones pràctiques de gestió forestal integradora a escala europea. 

(esquerra) Mapa del bosc de Nezer, una propietat privada de 3,000 hectàrees i un laboratori viu TRANSFORMIT francès, (dreta) resultats del taller d'expectatives de les parts interessades sobre la prestació de serveis ecosistèmics. Amélie Demanet © Melinea